Benvolgudes famílies i estimada tribu:

Ja hem passat una setmana! Cadascú l’hem viscut de manera diferent, però amb un nexe comú que ens uneix, sabent que malgrat la distància compartim emocions molt similars. El vincle que ens uneix perdura i perdurarà, perquè així ho volem tothom. I quan tothom vol una mateixa cosa, aquesta cosa acaba per produir-se.

Som molta gent, petita; en un lloc petit; fent una mateixa cosa, quedar-nos a casa. I aquesta suma pot moure el món. Ho sabem molt bé, oi?

Tenim ben present als que heu emmalaltit i us enviem força i perseverança per vèncer. Rebeu el nostre afecte i acompanyament.

Els infants estableixen vincles amb els adults del seu voltant, els de l’escola i, evidentment, amb els familiars. El vincle potent, però, el que els porta a ser com són, el que l’infant sent com a indispensable, sense el qual la supervivència es veu amenaçada, és el que aporta la família. Els mestres, tot i que no sempre, som els següents.

Aquests dies, a casa, en família, si o si, constantment, se’ns genera una situació desconeguda que, potser, ens costa de gestionar. A hores d’ara, uns més, altres menys, hem anat trobant espais de joc i temps per conviure amb una certa harmonia. I entremig de tot això, hi ha activitats que s’han proposat des de l’escola, en una mena de “escola a casa”.

“Escola a casa” no és fer allò que diu l’escola que fem, és molt més que això! És formar part tots, petits i grans i més grans, de la mateixa unitat familiar i contribuir a que aquesta rutlli. Participar o fer autònomament feines domèstiques, és educació. Respectar i fer respectar espais d’intimitat, és educació. El voler complaure en tot moment a l’altre, no és educació. Estem parlant d’escoltar les necessitats de l’altre i actuar en conseqüència. Només quan respectem a l’altre, ens respectem a nosaltres mateixos. El respecte ha de ser el protagonista de les accions i actuacions del dia a dia. És des del respecte, on podrem construir i garantir una convivència de qualitat.

Tots ens eduquem uns als altres: els adults als infants i els infants als adults. Als adults ens toca posar-hi intenció i consciència.

Als infants de la Comunitat de Petits els recordarem l’escola, quan ells la recordin. No cal que els hi fem present massa sovint, perquè el seu temps de viure és diferent del nostre. No patim, quan hi retornin restabliran el vincle sense dificultats. Aquest temps a casa, hauria de ser de joc i és en el joc que aprenen.

Als alumnes de la Comunitat de Mitjans, seran ells mateixos que en parlaran més sovint, però si no és així, no ens hem de preocupar, ara ens n’hem d’ocupar. És un bon moment, per iniciar-nos en els jocs de taula en família, veure documentals i pel·lícules junts, compartir lectures, acompanyar-los en el seguiment de les notícies… I podem continuar el contacte amb els amics i amigues aprofitant les tecnologies que cadascú tingui a l’abast.

Amb els grans, mirem de no ser excessivament estrictes en els horaris i el volum de treball a fer. Pot anar bé repassar les propostes dels mestres, i que cada nen i cada nena faci la seva petita tria. Més val poc i de gust, que molt i de mal humor. Alerta amb les possibles amenaces: “tothom ho fa i tu …”, “hauràs de repetir curs”… En aquestes edats, ja són autònoms per mantenir contacte amb alguns companys del grup. Alerta, hem de tenir coneixement de amb qui estan connectats i fer una bona gestió del control dels temps.

La situació ha arribat d’imprevist, ens ha agafat a tots desprevinguts, no tenim referents de com gestionar-la. Un munt d’aspectes que la fan complexa. Ben cert.

Aprofitem-la! Per enfortir els vincles familiars. Els vostres fills i filles ho recordaran com uns dies estranys però “xulos” o com uns dies estranys i “xungos”. Els més petits els acompanyarem des dels seus sentiments no expressats, però viscuts; els més grandets posant paraules tant als seus sentiments, com a les seves pors més profundes, no sempre explicitades. És responsabilitat nostra de com fem viure aquesta situació excepcional, que ens sobrepassa a tots.

I sí!…l’estatus de mare i pare i/o tutor ens demana molt, a vegades, et sembla que en excés. Nosaltres també hem de tenir cura de les nostres amistats, de compartir reflexions i coses pràctiques. De sentir que pots donar tot el que necessiten, perquè tens cura de la teva persona, física i emocionalment.

Rebeu una forta abraçada de part de tot l’Equip de Mestres d’Ítaca.